De la mateixa manera si veus un fet de forma perpendicular, no aprecies igual l'espai que si l'observes de forma lateral , sense comptar si ho mires a traves d'un mirall.
Això és el que observem quant ens trobem en un lloc relativament estret, i també és troben peatons en el mateix lloc.
Els conductors de quatre rodes veuen que no tenen prou espai per passar sense atropellar als peatons, en canvi, els peatons veuen que hi ha prou espai, i per tant no fan cap moviment. En aquest cas normalment el conductor redueix la velocitat, i els peatons es mouen per deixar una mica més d'espai.
Peró quan l'espai l'han d'apreciar dos vehicles que es mouen en el mateix sentit, i són un turisme, que te la visibilitat reduïda als miralls, i un vehicle de dues rodes, que no te cap limitació en la seva visibilitat, ens trobem en la situació típica de la circulació en ciutat, que el vehicle de dues rodes, avança al de quatre, sabedor de que te prou espai, però suposant que el conductor de quatre rodes, també ho és , i que està pendent de la maniobra que farà el de dos rodes.
Aquí tenim el gran perill, per començar sempre que un vehicle, avança a un altre, ha de complir uns requisits mínims.
- Que l'hi fa saber al vehicle que vol avançar(no sols amb l'ntermitent, sinó també amb senyals òptiques o acústiques fora de poblat).
- Que hi ha prou espai (1,5 metres en vies de fora de poblat i distancia de seguretat en poblat)
- I que el conductor que és avançat, se n'ha assabentat, perquè si no es pot avançar, no espera que ningú l'avanci.
Això ho fan tan motocicletes, ciclomotors i bicicletes, tot i que lo de les bicicletes es més escandalós i mereix un comentaria a banda.
Josefine